Ramon Llull acaba de morir. Com si es trobés a l’avantsala d’algun lloc desconegut, dos personatges misteriosos lideren un breu recorregut pel seu periple vital i literari: la seva vida llicenciosa fins als trenta anys, la seva conversió, la seva il·luminació, les seves revelacions, el seu procés d’escriptura, els seus viatges... Tot fins arribar de nou al punt de partida, l’avantsala d’un lloc, encara desconegut.
Als voltants de setembre del 1311, “cedint a les instàncies de certs religiosos amics seus”, Ramon Llull dictà una quasiautobiografia propagandística de la vida i l’obra del personatge de Ramon, una vida i una obra d’una magnitud tal que han fornit tot un capítol de la cultura medieval. Nascut a Ciutat de Mallorca el 1232 o principis del 1233 en el si d’una família de colons catalans benestants instal·lats a l’illa amb Jaume I, Llull rebé la típica formació cortesana, es casà i tingué dos fills. Als trenta anys, però, una experiència trasbalsadora canvià radicalment la seva vida: l’aparició fins a cinc vegades de Crist crucificat motivà una conversió que el faria abandonar la família, la posició social i les riqueses per dedicar-se al servei de Déu, i això, a través d’una activitat frenètica bastida sobre tres objectius: la predicació als infidels fins arribar al martiri, l’escriptura d’un libre contra els errors d’aquests i la creació d’escoles-monestirs on s’ensenyés l’àrab i altres llengües orientals per a la instrucció de missioners. Després de nou anys d’aprenentatge autodidacta de les llengües i les cultures llatina i àrab, la Il·luminació de Randa suposà la concepció, per revelació divina, de l’Art, un sistema filosòfic d’abast universal que li havia de permetre demostrar la veritat del cristianisme als infidels mitjançant l’argumentació racional. La convicció en la seva missió apologètica i en la infal·libilitat del seu sistema el portà a viatjar incansablement per Europa i el nord d’Àfrica, a visitar filòsofs, papes, reis i universitats, i a escriure la ingenta quantitat d’unes 260 obres, aproximadament. La signatura de la seva darrera obra coneguda deixa constància de la seva presència a Tunis el desembre del 1315. Morí abans del mes de l’any següent, bé en el decurs del seu darrer viatge a Tunis, bé a Mallorca mateix, i fou enterrat a l’església del convent de Sant Francesc, a Palma.
Destinataris
Públic ampli a partir de los 15 anys. Alumnes de 4º de ESO i Batxillerat. Estudiants universitaris de Filología, Estudis Literaris, Humanitats i Història. Personas vinculades a centres educatius i grups de lectura. Públic sensibilitzat per la literatura i la història del nostre país.
Objetius
Apropar la personalitat i l'obra de Ramón Llull des d'una altra perspectiva. Proporcionar als respectius departaments educatius una eina de treball de curs que pugui motivar l’alumnat, així com fomentar la cooperació dels docents especialitzats en les matèries de literatura i història.
Es facilitarà un dossier amb indicacions didàctiques per a cadascun dels departaments implicats.
Gemma Brió Blanca Picany, Rei Jaume II, altres És llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a dramaturga ha estrenat la seva primera obra: Llibert, dirigida per Norbert Martínez, en què també intervé com a actriu i amb la qual ha aconseguit 2 Premis Butaca 2014 en les categories de Millor Text i Millor espectacle de Petit Format i ha estat nominada a Millor Actriu. Com a actriu també ha treballat amb altres directors en els principals teatres de Barcelona: Sergi Pompermayer (New order de Sergi Pompermayer), Julio Manrique (L’hort dels cirerers d’Anton Txèkhov i La forma de les coses de Neil Labute), Sergi Belbel (L’inspector de Nikolai Gogol), Xavier Albertí (La corte del faraón de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé), Marc Artigau (Marc i Paula de Cristina Clemente), Derek Walcott (Una odisea antillana de Derek Walcott), Albert Mestres (Do’m d’Enric Casasses), Joan Castells (Vides de tants d’Albert Mestres), Pep Tosar (Polvòdrom basada en La Ronda d’Arthur Schnitzler), Òscar Molina (Sota les faldilles de Franklin Rodríguez), Ivan Benet i Xavier Ricart (Chao Rodríguez de Julio Manrique i Armand Villén), Joan Lluís Bozzo (El retaule del flautista de Jordi Teixidor), Ricard Reguant (Germans de sang, musical de Willy Russell), entre d’altres. Ha participat a les sèries de televisió de Catalunya, Kubala, Moreno i Manchón, Sagrada Família, El Cor de la Ciutat, Psico Express, Mirall Trencat, La Rosa i Poblenou. I en Cinema, ha treballat a Ismael de Marcelo Piñeiro, La mujer del anarquista de Peter Sehr i Marie Noëlle, Viure sense por de Carlos Pérez Ferre, El Premi de Fabrice Cazeneuve, La dona de gel de Lídia Zimmerman i La febre d’or de Gonzalo Herralde
JORDI MUIXÍ i GÈS Ramón Llull, Idea y Direcció És llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre. Al 1998 és becat per la Generalitat de C a t a l u n y a per cursar estudis d’Interpretació, Cant i Dansa a la ciutat de Nova York. Al 2002 li és concedida una Beca Fulbright per a continuar aquests estudis (2003-05). Havent cursat la part docent del Doctorat en Arts Escèniques, i treballant en la seva tesi doctoral, li és concedida una beca (AGAUR) per a estudis de recerca als Programes Màsters en Arts Escèniques de les Universitats de Nova York i Yale (2005-2006), entre d’altres. Des de ja fa anys compagina els escenaris amb la docència teatral (Veu, Dicció, Cant i Interpretació). Entre els molts llocs arreu d’Europa i els Estats Units on ha impartit aquests cursos, hi figuren l’escola City Lights de Nova York, el IAB (Institut of the Arts)-Liverpool John Moores University i la Corporación de la Radio Televisión Andaluza (CRTVA)-Canal Sur Radio i Canal Sur Televisión. L’any 2005 és convidat a Prima del Teatro (San Miniato, Itàlia), en la seva onzena edició, a donar un taller d’Interpretació en el Teatre Musical, i al 2008 ho fa per a la Universitat de Nova York a Florència. Al 2010 crea ÈVIC, una empresa destinada a l’Entrenament de la Veu i el Cos i a les produccions artístiques. Al 2011 és convidat a impartir un curs de Tècnica Vocal al camp de refugiats de Jenin a la Palestina Ocupada. Els seus treballs com a actor al teatre inclouen Ramon Llull: el musical de petit format; 1714: Poemes i cançons; B90MBroadway 90 Minuts (totes amb Èvic Produccions); Don Quijote/Cervantes al musical Man of La Mancha (Èvic Produccions, Teatre Poliorama i Teatre Victòria de Barcelona); el trobador Guillem de Berguedà a Pecats Grans i Menors (Dimitri Ialta Produccions, dir. Jordi Duran); Sherlock Holmes i el club dels pèl-rojos; Pipi Langstrump (Lazzigags Produccions); el bisbe Galzeran Sacosta a El retaule de la llum (dir. Teti Canal, dir. musical de Manel Camp, amb funció especial al Gran Teatre del Liceu de Barcelona); Gaudí (Barcelona Teatre Musical); T’estimo, ets perfecte... ja et canviaré (dir. Esteve Ferrer, Vània Produccions, Teatre Borràs); Lady Baby Diamond a Mals d’amor d’una gata francesa, nominació premis Butaca (dir. Alfredo Arias, TNC-Teatre Nacional de Catalunya); Maleïts (dir. J. Pere Peyró, Festival de Sitges-Grec-CDV); L’Auca del sr. Esteve (dir. Adolfo Marsillach, TNC); Sweeney Todd, el barber diabòlic del carrer Fleet (dir. Màrio Gas, CDGC); Cal Dir-ho?, Tot assajant Dom Juan; Cavalls de Mar (dir. J. Mª Flotats, Cia. Josep Mª Flotats), i Cubana Marathon Dancing (dir. Jordi Milán, La Cubana). Ha format part del grup Follim Follam en els seus dos espectacles Pornofonia Bucal I i Pornofonia Bucal II. Al cinema, Allies de Frank Green (Nova York) i Anita no perd el tren de Ventura Pons. A la televisió, KMM-Kubala, Moreno i Manchón, Ventdelplà, Estació d’Enllaç, Nissaga de Poder, Dones d’Aigua de TV3 i el programa Lo + plus de Canal +. Ha dirigit el musical Man of La Mancha, el monòleg Tinc 50 anys i sóc dona!!!, Un container de cançons, La llista (6 autors cerquen lectors) i l’Òpera Buffa La Serva Padrona de J. Battista Pergolesi. Ha estat ajudant de direcció a l’estrena mundial de Stalin a Barcelona i segon ajudant de direcció a Tot Assajant Dom Juan i Ara que els ametllers ja estan batuts, totes dirigides per Josep Mª Flotats. Ha enregistrat el doble compacte de Sweeney Todd, el barber diabòlic del carrer Fleet i també Sherlock Holmes i el club dels pèl-rojos, Pipi Langstrump, Gaudí i El retaule de la llum. Ha posat Veu en Off a un gran nombre de projectes i ha donat una sèrie de concerts a l’Opa de Nova York. Amb The American Songbook ha recorregut gran part de la geografia espanyola i europea interpretant estàndards i temes de musicals. A Sense Temps fusiona la cançó popular catalana amb el jazz i el flamenc, entre d’altres.
PEP PLADELLORENS Pianista Nascut a Castellbell i el Vilar (Barcelona). Estudia solfeig, harmonia, contrapunt i piano al Conservatori Superior de Música del Liceo de Barcelona, obtenint els titols superiors de solfeig i de piano. També estudia harmonía moderna i piano amb Francesc Burrull. En l'any 1981 comença a treballar en la companyia de teatre “Trup 69”.Forma part del grup de música tradicional catalana “La murga”. Pianista acompanyant de nombrosos artistes: Marina Rosell, Joan Isaac, Mone, Parrita, Moncho, Rolando Ojeda, George Moustacki entre d'altres. Es director musical, arranjador i pianista de l'orquestra del programa de TV3 “Lottoshow” produit per Angel Casas i presentat per Mone. Intervé com a pianista en diversos programes de televisió: “La Marató”, “Temps era temps”, “la Cosa Nostra"(TV3); “Premis San Jordi”, “Tal Cual”, “Premis Max”, “Senyores i Senyors”, “Especial Xavier Cugat” (TVE); “Tons” (Canal 33). Ha estat professor a: escola Ceme, Eólia, Aula 7 i pianista acompanyant en les classes magistrals de cant i interpretació de Hellen Gallagher, a l’Institut del Teatre de Barcelona i Terrassa. Actualment és professor de piano a l'escola Aulos de Cerdanyola. En el teatre ha treballat com a pianista a: “Faraó, Faraó” (Cúpula Venus) Cia Roba Estesa, “El rei de l’Orient” (Teatre Condal) dir: Carlo Bosso i Joan Eloy Vila, “Cabarreig” (Cova del Drac) dir: Ignasi Roda, “Snoopy el musical” (Teatre Goya), “Memory”, “Memory II” (Teatre Tivoli), “Tots Dos” (Teatre Borrás) dir: Ricard Reguant i Jordi Doncos. “Breckt x Breckt” (Teatre Albeniz, Madrid) dir: Mario Gas i Manuel Gas, “La Eterna Canción” de P. Sorozábal (Teatro Español de Madrid, Festival de Perelada i Teatro Arriaga de Bilbao) dir: Ignacio Garcia i Manuel Gas. Armonio a “La Opera de Cuatro Cuartos” de Bertol Breckt i Kurt Weil, dir: Calixto Bieito i Lluis Vidal (Teatre Lliure de Barcelona i a Madrid, Bilbao, Canaries, Salamanca, Paris, Estrasburg i Recklinghausen). Pianista, arranjador i director musical a “Remena Nena” (Foyer del Liceu de Barcelona) Dir: Marta Montblant. Pianista, co-adaptador i director musical de la sarsuela “La Generala” de Amadeu vives dir: Paco Mir i supervisió musical de Joan Albert Amargós (Teatre Victoria de Barcelona, i gira per Espanya). Pianista i ajudant de direcció a “Candide”, de Leonard Bernstein, dir: Xavier Albertí (Teatre Romea). Pianista i co-director a: “Turning point” d’ Alfonso Vilallonga i Ernesto Collado (Sala Villaroel). “T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré...” dir: Esteve Ferrer i Manuel Gas (Teatre Poliorama, Apolo i Borrás de Barcelona i gira per Catalunya). Col·labora amb Manuel Gas en el muntatge a Madrid de “Black el payaso” de P. Sorozábal, dir: Ignacio Garcia i Manuel Gas (Teatro Español de Madrid i Teatro Arriaga de Bilbao). “Adiós a la Bohemia” de P. Sorozábal (Teatro Español i Teatro Arriaga). “Guys and Dolls” (Teatre Nacional de Catalunya). “The Full Monty” (Teatre Novetats de Barcelona). “A Litlle Night Music” d’Stephen Sondheim (Teatre Grec i Teatre Novetats de Barcelona, Festival de Perelada i Teatro Albéniz de Madrid). “Ascenso y caida de la ciudad de Mahagony” de Bertolt Brecht i Kurt Weil (Naves del Matadero de Madrid). “Sweeney Todd” d’Stephen Sondheim, en les dues etapes, al 95-97 (Teatre Poliorama, Teatre Apolo de Barcelona i Teatro Albéniz de Madrid), i al 2008-2009 al (Teatro Español de Madrid, Arriaga de Bilbao i Apolo de Barcelona), dir: Mario Gas i Manuel Gas. Direcció musical en el “Concert homenatge a Manuel Gas” (Teatre Espanyol de Madrid). Al 2012 és el director musical de “Follies” de S. Sondheim (Teatre Espanyol de Madrid y Festival de Peralada), dir: Mario Gas i al 2013 guanya el Premio Max a la millor direcció musical per “Follies”.
OTA VALLÉS Ayudante de dirección És llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb Èvic Produccions ha estat ajudant de direcció a Man of La Mancha. Com a actriu, l’hem vist darrerament a Confesiones de mujeres de 30 de Domingos Oliveira (dir. Edu Pericas) i a Un disgust danès, escrita i dirigida per Jumon Erra, (Sala Ivanow, 2011; Teatre Tantarantana, març 2012; Bar Teatre Lliure, juliol 2012), a Oh, els bons dies de Samuel Beckett, amb la tutoria de Joan Anguera, i El vol d’Icar de Raymond Queneau, dirigida per Pep Anton Gómez. Del 1999 al 2009, treballa a la companyia La Cubana en els espectacles Equipatge pel 2000, Una nit d’òpera, Mamá quiero ser famoso i Cómeme el coco negro. Ha participat en el programa de TV Saturday Nigh Live emès l’any 2009-2010 per la cadena Cuatro. Ha estat ajudant de direcció a les obres Danny i Roberta (dir. David Pintó), Reacció i Pasta Fullada (dir. Óscar Molina), Barcelona, escrita i dirigida per Pere Riera (TNC, maig 2013) i Tots fem comèdia, escrita i dirigida per Joaquim Oristrell (GREC 2013, teatre Poliorama). Ha dirigit Pareja abierta de Franca Rame i Dario Fo (Nuevo Teatro Alcalá, Madrid, febrer 2014). Imparteix classes de teatre i tallers teatrals en escoles, instituts i centres cívics a les ciutats de Terrassa, Manresa, Vilafranca del Penedès, Moià i Barcelona. Ha rebut classes de dramatúrgia de Pere Riera, Esteve Soler i Jordi Prat i Coll a la sala Beckett, i d’interpretació amb el dramaturg i director uruguaià Gabriel Calderón.
JULIA CATALÀ Distribución Graduada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i Màster Interuniversitari d’Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat Autònoma i la Universitat de Barcelona, amb el Treball Final de Màster “i vàrem veure els impossibles llunys”. Lectura de Llibre d’amic de Joan Vinyoli. Actualment cursant el Màster en Gestió Cultural a la Universitat Internacional de Catalunya. Ha realitzat pràctiques en entitats com la Fundació Lluís Carulla i la Institució de les Lletres Catalanes, i des del 2013 és secretària de l’Aula Molas de la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
SOLES VELAZQUEZ Ajudant de Direcció Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1993) i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1996). Curs Pedagogia del Taller de Teatre -Institut del Teatre, Centre d’Osona- (2006/07). Curs d’Aptitud Pedagògica (CAP) -llengua i literatura catalana- Univ. Barcelona (2002/03). Seminari de Formació Pedagogia Teatral -Instit. Teatre, C. d’Osona- (2007/08) Gabi Van Dostre. Cursos de formació teatral i veu Tallers de Veu a càrrec de Jordi Muixí (2014 i 2015). Taller de Creativitat: Marga Iñíguez (2004); Curs d’improvisació: Teresa Urroz i Carme Poll (2003); La presència de l’actor: Monika Pagneaux (2003); De la veu al text: Coralina Colom (2001); Commedia dell Arte: Antonio Fava (Reggio Emilia, 1992); Interpretació: Angelo Aybar (Lyon, 1991); Iniciació al teatre: Institut Teatre (Terrassa, 1988); Interpretació: Escola Timbal (Barcelona 1984-87); Interpretació: Jorge de Marco (Igualada, 1982); Moviment i dansa teatral, Acrobàcia, Trapezi... Escola Timbal (Barcelona 1984-87). Pràctiques teatrals en entorns educatius (joves, teatre i cultures) Jornades de debat a Granollers (2003). Com a actriu: Intermezzo per a infants contes de Mercè Rodoreda. Dramatúrgia i direcció Marta Sorribas i Soles Velázquez (2001/2003 i 2008) Vídeo: “Project leader” Personatge per vídeo interactiu per internet.Bcn Activa (novembre-2006). Trobada de corals escolars Narradora. Dir. Eva Martínez. Coord.: Núria Losada (maig-2006). Virginia TV film. Dir. Alberto Sironi -co-producció TVCatalunya/RAI- (febrer-març 2004). La Jaula de los sueños Documental Creatiu -máster UAB- Dir. Agustina Chiarino (nov. 2003). El Viatjant de sons i El País del Soroll (contes) -substitució- creació de l’Os de la Música (2000-2001). El Gran Amic Gegant de Roald Dahl, direcció Marta Sorribas (2000-2001). Benet Beneit a partir de contes de Gianni Rodari, Dir. Albert Ribalta i Cia. En Sense (1998-2001). Alpina curtmetratge de Francisca Guaderrama (1998). Històries Mínimes de Javier Tomeo, Dir. Alberto Bokos (1997-1998). MTM creació i direcció La Fura dels Baus (gira 1994-1996). Pedra de Tartera de Maria Barbal i Joaquim Vilà i Folch, Dir. Marta Sorribas (1993-1996). Exili a Selene escrita i dirigida per Jordi Cussà (1992). El Xou de l’Anoia mostra de peces breus de creació (1990). Animacions, Publicitat-Anuncis i Figuracions. Com a Ajudant de Direcció: Purga Sophie Oksanen. Dir. Ramon Simó (TNC-febrer/abril, 2015); Per un sí o per un no Nathalie Sarraute. Dir. Ramon Simó (Sala Muntaner – gener/febrer 2014); Ball de Titelles Ramon Vinyes. Dir. Ramon Simó (TNC- 13 de desembre -temporada-); Els Dolents de Shakespeare Steven Berkoff. Dir. Ramon Simó (La Planeta -Girona- des. 2011; Sala Muntaner -temporada- març 2012) Prod. Bitó Produccions; Copenhaguen Michael Fryan. Dir. Ramon Simó (Reus: març 2011; TNC: abril/juny 2011); El Bosc Daniela Feixas. Dir. Ramon Simó (Blanes-des. 2010 Sala Beckett-gener 2011 -temporada-); Acte del Centenari del Teatre Metropol Dir. Ramon Simó (Tarragona-juny 2010); Petita feina per pallasso vell Matéi Visniec. Dir. Ramon Simó (Sala Muntaner-nov. 2009-gener 2010); Mort de Dama Llorenç Villalonga. Dir. Rafel Duran (TNC nov. 2008-gener 2009); Les Circumstàncies de Klara Dea Loher. Dir. Anna Armero (T. La Unió -St. Cugat- nov. 2007); Aigües Encantades Joan Puig i Ferreter. Dir. Ramon Simó (TNC gener-març 2006); Fuente Ovejuna Lope de Vega. Dir. Ramon Simó (TNC febrer-abril 2005).
6 metres de boca 4 metres de fondo Càmera negra de 6 metres de boca 2 barras electrificadas en el escenari (mínim), a poder ser 3 1 pont frontal per iluminació Escala d'accés al públicILUMINACIÓ
Taula de llums programable amb sortida DMX512 24 canals de dimmer 15 PC 4 PAR 64 (CP 62) 4 Retalls 2 Asimètrics per fer de llum de sala, o llum de sala controlada des de cabinaSO
P.A. adequada a la sala 2 monitors a escenari 1 reproductor de CD amb autopausaALTRES
Duració: 1h Muntatge: 2h y 30 min Desmuntatge: 1h 1 caixa d'aiguasEN BIBLIOTEQUES O ESCOLAS ESPAI
A concretar con el jefe técnico. En principi sense necessitatsSO
P. A. adequada a la sala 1 reproductor de CD amb autopausa
